jump to navigation

Per què tenim por? Desembre 6, 2009

Posted by Urri in Uncategorized.
add a comment

No passa un sol moment al dia en que no tinguem por d’alguna cosa. No hem de confondre, però, l’acte reflex de fer alguna acció per evitar-ne una altre amb la sensació de temor i de, fins i tot, terror. Tots tenim els nostres temors i terrors particulars que ens acompanyen al llarg de tota la vida.

El sistema límbic està format per estructures cerebrals i gestiona les respostes fisiològiques  davant dels estímuls emocionals que puguem rebre

Qui no ha tingut por alguna vegada?. Els animals en general i els ésser humans més en concret, tenim aquest sentiment quan ens trobem davant determinades situacions. Es tracta d’una sensació desagradable que va molt lligada a la percepció d’algun perill. Aquest perill pot ser real o imaginat i, a més, no té limitacions en el temps ja que pot estar ubicat en el passat, en el present o en el futur.
Hi ha moltes situacions en les que podem sentir por i la manera que la passem ens pot ajudar a passar el tràngol d’una manera o altra.  Davant d’un examen en el qual ens hi juguem tot un curs, o unes oposicions de les quals ens en depèn un lloc de treball. Ja en la banda més dramètica, podem sentir la sensació de por davant d’un perill, real o intuït, del qual se’n desprengui la possibilitat de que la nostra integritat en surti perjudicada d’una manera més o menys irreversible. També hi ha molts graus en què aquesta es pot presentar: Des del que anomenem canguelo fins una sensació de  terror que ens pot bloquejar totalment.
Encara que pugui semblar estrany, la por és un procés adaptatiu de la ment i que ens prepara per poder tenir una reacció ràpida davant d’una situació adversa. En general tot es relaciona amb l’instint de conservació del propi individu i, en general, de l’espècie.
La por afecta al cos, que pateix un augment de l’adrenalina que modifica la seva conducta habitual (per exemple pot disprara l’agressivitat com a mecanisme de defensa). Els ulls s’obren i les pupil·les es dilaten per estar més atents al possible perill mentre que el rostre mostra signes de patiment o concentració. Augmenta el ritme cardíac i els músculs reben més oxigen per si han de moure’s de pressa ja que la fugida és la reacció instintiva davant l’amenaça.
El mecanisme que desencadena la por es troba al cervell, en l’anomenat sistema límbic i quen es posa en marxa el nostre cos experimenta canvis immediats, com ara l’augment de la pressió arterial i del ritme cardíac, es dilaten les pupil·les i es detenen les funcions no essencials de l’organisme.

Els enigmes del professor Puntdellibre

Quina és l’hormona
que activada des del cervell
provoca por de la bona
des del nen fins al més vell?
Per il·lustrar aquesta fitxa
hi hem posat un quadre famós
Quin pintor de gran fama
va pintar aquest crit esgarrifós?

Respostes

(més…)